lunes, 3 de octubre de 2011

Allò que més m'estimo.


Felicitat és que arribi el moment de la foscor total i trobar-me sola davant de mi mateixa, tancar la tele, la radio, el llibre... mirar i escoltar el voltant. Res, no res s’interfereix entre jo i jo mateixa. Felicitat és saber que la gent que més m’estimo al món, dormen plàcidament, alguns, no gaire lluny de mi. Felicitat és el saber que res no evita que em brollin les idees del cap com l’aigua brolla de la terra, buscant una sortida i un camí. Felicitat és el sentir aquelles pessigolles a la panxa només de l’emoció de poder obrir l’ordinador, prémer el botó, i notar que màgicament m’invita a que plasmi el meu riu de pensaments en ell i faci  real les idees a través de les paraules. Felicitat és saber que res no s’interposarà entre el broll d’idees i els meus dits picant convulsivament la màquina d’escriure. No penso en les faltes, només penso en que no vull deixar cap idea dins  l’olla del cap. Felicitat és observar com es fan realitat les converses, els pensaments, les persones, els objectes i els llocs. Al plasmar-ho al paper virtual, els he creat, ja existeixen, ja no moren en la meva caixa dels pensaments. Felicitat és veure com un pensament passa a la realitat. Felicitat és notar la capacitat de construir, de crear, de  poder fer allò que he estat anhelant tot el dia i no he pogut, per que les tasques obligatòries m’ho han impedit. Felicitat es notar que malgrat les altes hores de la nit, no tinc son, ni ningú, ni res que s’interposi entre jo i la paraula. Felicitat és que després de cinc hores, se’m comencen a tancar els ull, faig un repàs, tiro enrere amb els dits sobre el ratolí i veig que he escrit nou folis. Felicitat és veure la feina feta i saber que un flonjo, escalfat i acollidor llit m’espera. Felicitat és ficar-me al llit  a la matinada, amb la satisfacció d’haver fet el que he volgut amb l’eina de transformar els pensaments, que és la paraula, apropar-me amb molt de compte per no despertar el meu company, posar el braç per sobre el seu pit. Felicitat és sentir com, sense despertar-se, m’agafa la ma, i em quedo dormida. Felicitat és despertar amb el cant del gall, sense cap més altre soroll i ser conscient que, anit, per unes hores vaig fer el que vaig voler. Això, això tant petit i tant gran alhora, per mi, és la felicitat.