El
"meu" net
Llevar-me
d'hora. No aixecar les persianes. Saber que a casa, encara dorm
tothom. Fer-me un cafè amb llet ben calent. Encendre el llum de la
lampareta del saló. Seure al sofà amb el llibre que estic llegint
últimament. El cafè amb llet a la mà dreta. El llibre, entre la
faldilla i la mà esquerra. Començar a llegir, entre glop i glop del
líquid calent. Endinsar-me a la trama de la novel.la. Oblidar-me del
temps i de les obligacions.
Ja
fa una estoneta que he acabat el cafè amb llet. Ja fa una estoneta
que he desat la tassa del cafè amb llet, buida, sobre la tauleta
petita del saló. Ja fa força estona que camino per on l'autor del
llibre ha decidit que camini. Noto una ombra petita darrere el vidre
bisellat de la porta del saló, una ombra petita que alça el seu
bracet per agafar el pom de la porta. El “meu” net obre
lleugerament la porta, treu per l'escletxa de la porta mig cap, un
ull i tot el seu somriure. Jo abaixo el llibre, aixeco el cap i miro
el “meu” net. Ell obre la porta de bat a bat amb un cop
d'energia, i saltironejant, corre cap a mi. Cau sobre mi, rodeja la
meva cintura amb els seus bracets i endinsa el seu cap al meu pit. Jo
no trigo gens en abraçar-lo també i donar-li mil petons a les
galtes i al coll tendre i calent.
El
nen seu al meu costat, tot enganxadet a mi. Repenja el seu cap contra
el meu braç. Agafo la manta que tinc sobre les cames i la
comparteixo amb ell.
Li
dic,
-
“Vols que et llegeixi una mica en veu alta?”
- “Estas
llegint un conte?”
- “Estic
llegint una novel.la. Les novel.les són els contes que llegim les
persones grans. Vols que et llegeixi una mica?”
Amb
la seva veueta fina deixa relliscar una rialleta i un “si”.
Continuo
la meva lectura, no precisament intrigant, però d'una literatura
exquisida , que em torna a transportar al mon de les fantasies en que
l'autor em condueix d'una manera absolutament encisadora.
El
“meu” net escolta. Jo llegeixo. Així estem fins gire bé mitja
hora. El nen sembla com adormit. I jo, de tant parlar, em comença a
picar la gola.
Així,
d'una forma tan senzilla i elemental, amb una personeta que estimo
como si de veritat fos de la meva sang, i amb la lectura del meu
autor predilecte, he pogut passar un dels meus millors moments de la
meva existència.
No
cal viure grans moments. No cal ser el millor del món. No cal grans
parafernàlies. Per ser feliç, només cal saber apreciar les petites
coses que tenim a l'abast.
