No hi ha res com fer un “alto” en les tasques diàries, agafar un Pepsi, anar a les escales de darrera la casa, baixar-ne unes quantes, i asseure’s just on comencen a girar cap el Sur. Allà, precisament allà on el Sol toca de ple i la brisa de la muntanya de Montserrat m‘acarona les cames nues i, encara, blanques. Allà sec, prenc el primer glop de Pepsi, giro el cap a l’esquerra i començo a observar, plàcida i detingudament, tot allò que està a l’abast dels meus ulls. En aquell moment sóc conscient, que el temps no importa, que no té sentit respirar de pressa. Relaxo els meus músculs i deixo entrar l’aire ben a poc a poc fins omplir els meus pulmons. Llavors és quan me n’adono que hi ha un munt d’ocells que canten per aquí i per allà. Deuen ser de famílies diferents per què el seus cants no sonen igual. S’escolten per tot arreu. Just en aquest mateix instant , una papallona, gaire bé “m’atropella” el nas. La segueixo amb la mirada i observo un grup de roselles. És el primer any que hi ha roselles al meu terreny. Mentre xumo de la llauna miro el sol, les roselles, les campanetes, els arbres, el romaní, les papallones, les abelles , les formigues i els ocells, canviant d’un arbre a l’altre. L’airet continua fregant-me les cames, el braços i la cara, em belluga suaument el cabell i fa ballar la meva bata d’estar per casa. Sento com el Sol abraça tot el meu cos.
En aquest moment prenc consciència que no sé el temps que ha passat i que no m’importa el que queda per tornar a pujar a casa. Sé que tinc la meva estona. La vull gaudir sense ansietats ni preocupacions. És el meu temps, un temps per a mi, gaudint al màxim de tots els sentits .
Quan no ets conscient del temps, aquest no te cap valor. Per tant uns minuts, poden arribar a ser una eternitat. Jo puc dir que sé que és la felicitat. He sigut feliç durant uns instants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario