Pol i l'ocellet del bosc

Pol i l'ocellet del bosc

Un matí del mes de Maig va venir un ocellet a visitar casa meva. L'ocellet era molt petit, tenia el bec de color vermell i les seves ales eren llargues de color del tronc.

L'ocellet va picar el vidre de la finestra.

- “Pic, pic, pic. Puc passar?”

Jo li vaig dir que no, per què els ocellets viuen al niu, no a les cases.

- “Pic, pic, pic. Però es que fa fred.”

El vaig aconsellar que es tapés amb una fulla gran.

- “Moltes gràcies Pol, pels teus consells.

Li vaig contestar:

- “De res”

L'ocellet de bec vermell va dir:

- “Pic, pic, pic. Adeu, vaig a volar pel cel una estoneta”

Jo vaig aixecar la mà i em vaig acomiadar:

- “Adeeeeeeeu”